La ciutat que jo vull

A la ciutat que tu vols, fa dues setmanes que els semàfors del creuer entre l’Avinguda General Luque i el carrer des Tren llueixen un groc intermitent. Segons m’han contat (fonts ben informades, és clar!), resulta que es va fondre la bombeta d’un dels semàfors (la corresponent al color vermell, per més senyes) i els responsables, en comptes de canviar la bombeta fosa per una nova, han decidit posar tots els semàfors en groc (una solució econòmica, si més no!).

Record que per anar a comprar les bombetes i els fusibles de la casa, ma mare em solia enviar a can Pellicer. Avui aquest negoci ja no existeix (de fet, no existeix ni l’edifici. Crec que ara fan un bloc de pisos). Amb els anys, en aquest mateix carrer (el que va des de ca nostra fins a l’estació del tren), han acabat tancats dos comerços més d’aquells que formen part dels records de la meva infantesa: la tenda de na Conxi (on comprava els meus Burmar-Flax) i la lleteria de madò Maria (on comprava regalèssia).

És possible que la ciutat que jo vull de cada dia s’assembli menys a la ciutat que tu vols?