Andreu Caballero
Coses que passen
Sindicació
Darrers Comentaris
- anònim gonella: 1. - Perdona´t estàs, com segur q jo ho estirè ara, per (...)
- andreucaballero: 1. Perdona que no t'hagi contestat abans, però (...)
- anònim: Encara amb aquestes i espera que hi ha molta gent que (...)
- andreucaballero: Encara amb aquestes? Cap problema! Que xerri com es (...)
- anònim: I que tal si deim que xerri en mallorquí coloquial? (...)
Travessar el Rubicó
escrit per Andreu Caballero el dijous, 21 de desembre de 2006 a les 8:31h
No sé quin dia, a quina hora, en quin maleït instant es trencaren tots els vidres. Va ser una horabaixa fràgil i ataronjada de setembre o fou un frenètic matí de paraigües i semàfors intermitents? Quina paraula, quin gest, quina gota vessava el tassó tan ple? No vaig sentir cap tro que anunciàs la desfeta, cap sorda cridòria, cap senyal, res, ni tan sols aquell esgarrifós i contundent silenci que precedeix tota desgràcia. Res feia pensar que en aquell precís instant travessava el Rubicó.
Em turmenta pensar que aquell fet, l’últim, aquell que no tenc present i que ens aboca irremeiablement a un destí distint, hagi estat un fenomen explicable, evitable, venal, potser un malentès, un no-res comparat amb la immensitat de ser, d’existir, de tot plegat, de tu i jo i el nostre món particular.
No hi ha retorn ni redempció, però resulta tan fàcil lamentar-se, que la tristor em brolla pels porus de l’ànima i de la pell, quasi sense pretendre-ho.
Tot fa pensar que quan Juli Cèsar va travessar el Rubicó era conscient que la seva decisió no tenia marxa enrere. No passa sempre. De vegades travessam els nostres particulars "Rubicons" sense voler i/o sense adonar-nos-en.
10.01.2007 | 
RSS 2.0
Que es aquest escrit? les memòries d’en César?